El curt també pot ser format de tornada, aquest any invertim els papers i portem una selecció d’obres de cineastes que tornen al petit format. Tòtems de la cinematografia mundial com Roy Andersson, recentment guardonat amb el Lleó de plata a Venècia, o Martin Rejtman un dels pares del nou cinema Argentí. També talents més recents, però ja en boca de tots, com Carla Simón, que torna després de l’èxit de “Estiu 1993”, Nele Wohlatz, Pardo d’or amb el seu primer llarg en Locarno, i Borja Cobeaga director amb segell propi i alhora reconegut guionista d’algunes dels èxits més taquillers del cinema espanyol.

Ens ha sortit una selecció molt política (‘tot el cinema és polític’, com diria Costa-Gavras) que demostra que el curt no és únicament escola o trampolí, també és moltes vegades un cop a sobre de la taula.
(75 min.) Més de 12 anys.

WORD OF GLORY

Roy Andersson (14′, Suècia, 1991)
Un grup de cavallers i dames es paren al voltant d’un camió als afores d’una ciutat. Homes, dones i nens nus són conduïts per la porta posterior. Quan la porta ha estat tancada, un dels cavallers pren una mànega i la connecta des del tub d’escapament a l’interior del camió, que comença a circular en cercles. Un home de mitjana edat en primer pla es torna per a mirar-nos…

TRES ORACIONES SOBRE LA ARGENTINA

Nele Wohlatz (5′, Argentina, 2016)
Un diàleg sobre un material d’arxiu que es transforma en una classe de llengua, que es transforma en una mirada sobre un país i la seva història, que es transforma en ficció.

DEMOCRACIA

Borja Cobeaga (11′, Espanya, 2013)
El gerent d’una empresa proposa un audaç pla per mantenir alta la moral dels treballadors.

SHAKTI

Martín Rejtman (19′, Argentina, 2019)
Judaisme, hinduisme i krishnas de papa.

DESPUÉS TAMBIÉN

Carla Simón (26′, Espanya, 2019)
Alex arriba a un bar de poble buscant algú. Edu està ballant com un boig i no s’espera que el vinguin a buscar.