El videoclip fet a Catalunya durant els inicis dels 2000 s’ha convertit en referent. Han sorgit productores i cineastes especialitzats, però també coreògrafes, directores d’art o fotògrafes que han aconseguit ressò internacional. La festa del cinema curt, El Dia Més Curt, ret homenatge al format curt més popular. Fem una selecció, per a nostàlgics i exploradors, limitant-nos als artistes establerts a Catalunya (tant cineastes com grups), per trobar algunes claus de l’estil.

Programa comissariat per Marvin&Wayne. *A Barcelona aquesta sessió serà conduïda per Bruno Sokolowicz, periodista i presentador del mític programa Sputnik del Canal 33.

(87 min.) Tots els públics.

HIGHLIGHTS – BEEF

Marc Lozano, en col·laboració amb Rubén Latre / Les Auteurs Nouvelles (3′, Catalunya, 2000)
“Fue con total seguridad el videoclip fundacional que desató la fe por una nueva y deslumbrante generación”. Marc Prades a Venusplutón.

DONA ESTRANGERA – MANEL

Sergi Pérez (6′, Catalunya, 2008)
Hi ha molts cineastes que mantenen un idil·li amb una banda realitzant diversos dels seus vídeos, i és el cas de Sergi Pérez amb Manel. Dona estrangera va ser un dels primers i també dels més premiats. Perquè durant aquesta època proliferen, i molt, els festivals i concursos de videoclips.

LA MANTA DE LOS BORRACHOS – LE PIANC

Anna D. Ortuño / Boogaloo Films (3′, Catalunya, 2010)
Muntat a cop de drops, Anna Ortuño s’avança uns quants anys a aquest look del VHS en plena vigència.

UN TROS DE FANG – MISHIMA

Luis Cerveró / Common Films, Nanouk Films (4′, Catalunya, 2008)
Creador d’imatges icòniques, amb un gran bagatge cinematogràfic i d’un gust exquisit, Luis Cerveró és sens dubte un dels grans renovadors del videoclip nacional. Un cineasta que ha assentat tota la seva obra en el treball d’encàrrec, en publicitat i videoclips, però sense perdre mai la pròpia identitat. El seu treball per a Un tros de fang resumeix molt bé el seu estil, que ha creat escola.

DISFRAZ DE TIGRE – HIDROGENESSE

Dario Peña (4’, Catalunya, 2007)
“Una vez escribí en Rockdelux que esto era un collage y un imaginario punk que representa perfectamente la mezcla de alta lírica con apariencia de casualidad de Hidrogenesse y su querencia al estribillo rotundo. La secuencia final es un icono del videoclip español de todos los tiempos y un sello definitivo para el grupo. La perfección desde la imperfección y los recursos limitados. Y hoy sigo pensado lo mismo, pero quizá desde una reflexión más profunda añadiría que Disfraz de tigre es una cumbre del buen gusto de la adaptación del medio al mensaje.” Ramón Ayala a Venusplutón.

ES FEO – MANOS DE TOPO

Kike Maíllo (2′, Catalunya, 2007)
Kike Maíllo també repeteix habitualment amb Manos de topo, aquí un dels seus primers vídeos. A més, Manos de topo és un dels grups més cinematogràfics, ja que tots els seus components són cineastes i realitzen videoclips. Com a bonus track recomanem un dels seus últims vídeos, L’últim esforç, un docuvideoclip que bé podria ser la cirereta final d’aquesta sessió.

ANTISISTEMA SOLAR – TARANTULA

Kikol Grau (3′, Catalunya, 2009)
El cineasta del punk barceloní Kikol Grau parteix d’un film de ciència-ficció dels anys cinquanta, ‘La Terra contra els plats voladors’, de Fred F. Sears, on els components de Tarántula fulminen certs punts estratègics de la ciutat de Barcelona. Dibuixets naïf, plats voladors i figures retallades doten el vídeo d’una estètica low-fi, desenfadada i entranyable.

SUENA BRILLANTE – JOE CREPÚSCULO

Luis Cerveró / Common Films, Nanouk Films (7′, Catalunya, 2008)
L’himne generacional de Joe Crepúsculo ho és també del videoclip nacional, tot un referent i possiblement el millor film de Cerveró.

MARI CARMEN – TU MADRE

Virginia García del Pino (4′, Catalunya, 2010)
Una de les figures clau del documental de creació, Virginia García del Pino, se serveix de les imatges d’una de les seves pel·lícules (Sí, senyora) per posar imatge al vídeo Tu madre.

BOMBAY – EL GUINCHO

Nicolás Méndez / Canada (6′, Catalunya, 2010)
El naixement de la que possiblement és la productora que més ha revolucionat el vídeo musical dels últims anys, Canada. Nicolás Méndez, juntament amb Lope Serrano, són dos dels seus fundadors i els que habitualment firmen amb el segell Canada.

TECHNO – SANJOSEX

Ana Pfaff, Ariadna Ribas / Dostopos (2′, Catalunya, 2011)
El col·lectiu Dostopos, format per les brillants muntadores Ana Pfaff i Ariadna Ribas, fa anys que, com molt bé apunta el seu nom, es mouen a força d’excavar entre l’arxiu i el metratge trobat, amb diverses tècniques entre les quals destaca l’animació i el collage. Amb Techno es dediquen a fer un divertit mix d’imatges de balls tradicionals com la moixiganga, el contrapàs o el ball rodó. Un vídeo, no oficial, que és tot ritme.

EL LAMENT DE PERCEVAL – LE PETIT RAMON

Carlota Coloma, Adrià Lahuerta / 15-L, Petroblanc (7′, Catalunya, 2010)
Aquest primer premi al mític festival Cl’Hips de l’Hospitalet és un original homenatge al pioner del cinema Segundo de Chomón.

ONIRIA E INSOMNIA – LOVE OF LESBIAN

Lyona (6′, Catalunya, 2012)
Un altre exemple d’idil·li, i potser el més fructífer, entre realitzadora i grup, és el de Lyona i Love of Lesbian. Després de fer un primer vídeo el 2007 (Universos Infinitos), es va encarregar de la imatge global del següent àlbum, l’aclamat 1999.

LOL – LOS GANGLIOS

Xoxé Tétano / Los Ganglios (3’, Catalunya, 2012)
Aquest grup, també molt audiovisual, conserva una ingent quantitat de material al seu canal de YouTube, i no només per ambientar les cançons sinó fent gala del seu inimitable sentit de l’humor. LOL és la seva cançó més coneguda i una bona porta per accedir al seu particular univers.

SEND ME A COPY – THE TRANSISTOR ARKESTRA

Albert Alcoz (5′, Catalunya, 2011)
El cineasta, investigador, docent i programador Albert Alcoz, nom clau del cinema experimental nacional, proposa aquí un joc alhora que il·lustra la cançó de The Transistor Arkestra. Ho fa seguint la tendència del fast forward film, que consisteix a reduir els plànols d’una pel·lícula a la durada d’un tema musical i augmentar l’entrellaçat del vídeo fins a fora mida. Alcoz va ser, a més, cocreador del web venuspluton.com, un excels arxiu del videoclip nacional que encara es pot consultar.

IGUAL O MAYOR QUE – DOBLE PLETINA

Stanley Sunday (2’, Catalunya, 2013)
David Domingo (aka Stanley Sunday), figura del cinema underground, iconoclasta i adorador del cinema analògic, realitza aquí un dels seus primers videoclips que es manté fidel al seu particular univers kitsch.

FICUS – OSO LEONE

Carlota Guerrero, Xavier Marin (4’, Catalunya, 2013)
La reconeguda fotògrafa i directora d’art Carlota Guerrero centra especialment el seu treball en la feminitat i la natura des d’una òptica moderna i delicada. El 2016, Solange Knowles la va triar com a directora d’art del seu últim disc, ‘A Seat at the Table’, amb qui ja havia col·laborat anteriorment en un espectacle de dansa per a la Tate Modern. Aquí presentem un dels seus primers treballs al cinema, realitzat al costat del cantant del grup, Xavier Marín.

CABALLO NEGRO – TU MADRE

Tuixén Benet / Les Filles Föllen (4′, Catalunya, 2013)
Tuixén Benet és coreògrafa i ha treballat en vídeos per a Tame Impala (The Less I Know the Better) i Two Door Cinema Club (What you know), amb el qual va ser nominada a millor coreògrafa als UKMVA, així com Fangoria o Christina Rosenvinge. A més, és guitarrista de la banda de rock Les Sueques i creadora de la companyia de dansa Les Filles Föllen. També dirigeix les seves pròpies peces, com aquest exquisit clip per a Tu madre.

USTED ESTÁ AQUÍ – ALADO SINCERA

Ana Pfaff, Ariadna Ribas / Dostopos (3’, Catalunya, 2012)
Les magues del collage audiovisual, Dostopos, ens entreguen aquí el que segurament és el seu millor treball. Una sàtira molt contundent sobre la nostra història recent, la Transició espanyola i la suposada arribada de la modernitat.

NO FEAR – ART VERSARIS feat INVINCIBLE beat WAAJEED

Metromuster (4′, Catalunya, 2013)
Un recull d’imatges al voltant de moviments socials i moments clau de la lluita popular fins a arribar al 15-M. Realitzat per Metromuster (Ciutat morta, 2014), la productora cooperativa que fa de l’activisme polític el seu segell.

FÈLIX MILLET – EL TERCER SEMESTRE

Albert Alcoz (4′, Catalunya, 2013)
Un munt de reproduccions fotogràfiques de bitllets espanyols de totes les èpoques amb una estructura matemàtica mil·limetrada. Dedicada, sí, a aquest reconegut estafador.