Experimentació i noves narratives. Les propostes més agosarades i fresques especialment dedicades als joves- i també pels adults més inquiets que volen estar a la davantera. En aquest ocasió el programa està dedicat a l’art digital audiovisual post-internet: collage, glitch, desktop films, psicodèlia 3D, AR, cinema d’apropiació, mash-up… amb creadors ben coneguts del circuit de festivals, però també del disseny i de l’art.

(74 min.) Recomanat per a majors de 14 anys.

YO Y MARU 2012

Juan Renau (11’, Argentina, 2013)
“La possibilitat d’escriure cartes ha d’haver portat al món una terrible pertorbació de les ànimes. Perquè és una relació amb fantasmes-i no només amb el fantasma del destinatari, sinó també amb el propi. A qui se li va ocórrer que la gent pot mantenir relacions per correspondència! ” Carta de Franz Kafka a Milena Jesenska, 1920.

CALL OF THE WILD PART I

Neozoon (4’, Alemanya, França, 2010)
Un curt sobre els joves que practiquen una forma d’expressió gutural. Mentre que les protagonistes femenines anhelen un canvi de figura, els actors masculins busquen més aviat una analogia amb els animals dins de si mateixos. Junts realitzen un gest de la natura.

RGB XYZ

David O’Reilly (13’, Irlanda, 2007)
Un noi a la recerca d’aventura a la gran ciutat.

JUNTO Y REVUELTO

Stanley Sunday (13’, Catalunya, 2016)
Un mix amb peces curtes de David Domingo (A.K.A. Stanley Sunday).

#YA

Florencia Rovlich, Ygor Gama (15’, Argentina, Chile, Alemanya, 2015)
Primer són les bombes, seguides pels disturbis. Els tuits proclamen què s’ha de fer. La resistència està a tot arreu. Alguna cosa ha de canviar. Dos joves activistes es troben al mig de la protesta. Ballen. La ciutat els pertany.

LA MANO QUE TRINA

María Cañas (11’, Espanya, 2015)
Un mostrari-rebel·lió sobre el costat fosc de la tecnologia, la tecnoparanoia, la religió del selfie, l’e-waste, l’obsolescència programada, les tecnopaties, el poshumanismo…

HYPER-REALITY

Keiichi Matsuda (6’, Japó, Colombia, 2016)
La hiperrealitat presenta una nova visió provocadora i calidoscòpica del futur, on les realitats físiques i virtuals s’han fusionat, i la ciutat està saturada de mitjans de comunicació.